En el món del recobriment industrial, la granuladora esdevé una eina essencial, capaç de dotar les peces metàl·liques de l’acabat i la resistència necessària per afrontar les exigències de l’ús quotidià. No obstant això, darrere de la seva aparent simplicitat i utilitat, s’amaga un univers de tipus de granalla i processos d’ús que en defineixen l’eficàcia i les aplicacions.
Un dels aspectes fonamentals a tenir en compte és la diversitat de granalles disponibles al mercat. Des de granalles metàl·liques com l’acer, l’alumini o el zinc, fins a granalles no-metàl·liques com el vidre o el plàstic, cada tipus té característiques particulars que en determinen l’adequació per a diferents finalitats. Mentre algunes són més abrasives i s’utilitzen per a la neteja i preparació de superfícies, d’altres són més suaus i s’empren en processos d’acabat més delicats.
Però quin és el propòsit de cada tipus de granalla?
La resposta rau en les propietats físiques i químiques de cada material. Les granalles metàl·liques, per exemple, són eficaces per eliminar òxid, corrosió i brutícia incrustada en peces metàl·liques, preparant-les per rebre recobriments protectors o per millorar-ne l’aparença estètica. D’altra banda, les granalles no-metàl·liques són preferides en aplicacions on es requereix un tractament més suau, com en la neteja de superfícies delicades o en l’eliminació de pintura sense danyar el substrat.
Tanmateix, més enllà dels beneficis evidents que proporciona l’ús de la granalla, és crucial comprendre també els efectes que aquesta provoca en el substrat quan s’aplica. L’acció abrasiva de la granalla sobre la superfície de la peça pot causar canvis en la seva rugositat i textura, i també generar tensions residuals que poden influir en la seva resistència i durabilitat. Així doncs, la selecció acurada del tipus de granalla i els paràmetres d’operació de la granuladora són aspectes crucials per garantir resultats òptims i evitar danys innecessaris a les peces.
