La pintura industrial acostuma a associar-se a estructures, maquinària, arquitectura o components metàl·lics. Però les seves possibilitats van molt més enllà.
A Mestres Pintura Industrial també hem tingut l’oportunitat d’aplicar la nostra experiència en un àmbit molt diferent: l’art contemporani, treballant en els acabats de nombroses obres de l’escultor internacional Lorenzo Quinn.
Lorenzo Quinn: les mans com a llenguatge universal
Nascut a Roma el 1966 i fill de l’actor Anthony Quinn i de la dissenyadora Iolanda Addolori, Lorenzo Quinn és un dels escultors figuratius contemporanis més reconeguts internacionalment.
Va estudiar a l’American Academy of Fine Arts de Nova York i, tot i que inicialment volia dedicar-se a la pintura, va acabar trobant en l’escultura el mitjà que millor li permetia expressar les seves idees. La influència de grans mestres com Miquel Àngel, Bernini o Rodin és present en una obra centrada especialment en la figura humana.
Un dels elements més característics del seu univers creatiu són les mans.
A través d’elles, Quinn representa conceptes com l’amor, l’ajuda, l’equilibri, la confiança, l’esperança o la unió entre les persones. Aquest llenguatge visual ha convertit moltes de les seves escultures en peces fàcilment reconeixibles.
Entre les seves obres monumentals més conegudes trobem Support, instal·lada al Gran Canal de Venècia el 2017, o Building Bridges, presentada durant la Biennal de Venècia de 2019 i formada per sis parelles de mans que simbolitzen l’amistat, la fe, l’ajuda, l’amor, l’esperança i la saviesa.
L’acabat també forma part de l’obra
En una escultura, la forma és fonamental. Però també ho és com aquesta forma interactua amb la llum, el color i l’entorn. I aquí l’acabat té un paper especialment important.
Lorenzo Quinn ha confiat en Mestres Pintura Industrial per treballar els acabats de pintura de nombroses de les seves peces. Es tracta de projectes molt diferents dels processos industrials convencionals: peces úniques, geometries complexes, grans volums i superfícies en què qualsevol irregularitat pot modificar la percepció final de l’obra.
Per això, cada projecte requereix un treball especialment precís i una gran atenció al detall.
Tècnica industrial al servei de la creativitat
Els acabats metàl·lics, brillants o reflectants que podem veure en aquestes peces no són simplement una capa final. Contribueixen a definir-ne el volum, els reflexos, la textura i la manera com l’espectador percep l’escultura.
És precisament aquí on es troben dos mons que poden semblar molt diferents: l’art i la indústria. L’artista imagina i crea una peça amb una determinada intenció estètica; el procés tècnic ha de ser capaç de respectar-la i traslladar-la a l’acabat final.
Per a Mestres, participar en projectes com els de Lorenzo Quinn és també una mostra de la versatilitat de la pintura industrial i de la capacitat d’adaptar els processos a peces extraordinàries, tant per les seves dimensions com per la seva complexitat o pel resultat visual que requereixen.
Més de 100 anys treballant superfícies. També quan es converteixen en art.
Des de grans estructures fins a elements arquitectònics o escultures, cada superfície planteja unes necessitats diferents. I en projectes com aquests, l’exigència tècnica es posa al servei d’un objectiu poc habitual: ajudar a donar l’acabat final a una obra d’art.
Perquè, de vegades, la frontera entre indústria i art és simplement una qüestió de perspectiva. I darrere d’una obra que emociona, també hi pot haver molta tècnica.